SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2012 – 2013
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
**Primera part: Cap de Creus – Sant Llorenç de Cerdans*****
Una gratificant caminada pel Parc Natural del Cap de Creus, entre el mar i la terra
Diumenge, dia 16 de setembre
En aquesta primera etapa dels Camins de Tramuntana farem una caminada pel Parc Natural del Cap de Creus, que va ser el primer parc marítimoterrestre de Catalunya i protegeix gran part de la península del Cap de Creus. Concretament protegeix part del territori dels municipis de Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar, i Vilajuïga. Entre la terra i el mar, el Cap de Creus és un espai de gran bellesa, dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt especial.
 |
Cap de Creus
|
L'autocar ens deixarà al Far del Cap de Creus (77 m), i des d'aquí baixarem a la Punta del Cap de Creus (0 m) per refrescar-nos els peus abans de començar la llarga travessa. És de suposar que la temperatura de l'aigua serà força agradable, doncs encara som a l'estiu. Ja amb els peus a punt per caminar, arrancarem d'arran de mar i passarem per la curiosa cova de s'Infern (10 m), un característic orifici a les roques; és l'exemple més excepcional de l'erosió controlada. L'origen del nom s'entén si s'observa a primera hora del matí, quan els raigs de sol es reflecteixen a l'aigua i a les parets de la cova. Tornarem altra vegada al Far del Cap de Creus, des d'on seguirem el traçat del GR 11 en direcció al coll de ses Portes (68 m).
Passat el coll, un agradable descens pel rec de Roques Blanques ens menerà a la cala Portaló i a la Punta i platges de Narganta (20 m), freqüentades exclusivament per nudistes (de gran interès humà, no us deixeu les càmeres!). Des d'aquest punt, seguirem els febles senyals d'un PR que, creuant l'anomenat Bac de Galladera, ens portarà a la solitària cala Galladera (6 m), després de superar uns passos força divertits i exposats a un bany improvisat. Des d’ara ens queda per endavant vorejar l’entretingut perfil costaner fins a l’extrem oposat de l’engolfada cala. Fent cas de les marques grogues que ens precedeixen i d’alguna fita de tant en tant, salvem amb facilitat les anfractuositats litorals, més o menys a frec d’aigua. La cala Galladera és estreta i profunda. Des de la mateixa línia de mar, recuperem el sender que s’enfila fins a una barraca de pescadors a l’empara d’un ombrívol bosquet de fornits pins. Superada la cala, un suau ascens per uns paratges de caire lunar i de gran bellesa ens meneran a la Llaça de Galladera. Voregem el Puig de Cala Sardina (87 m), a mà esquerra, i el Puig de Castellets (128 m), a mà dreta.
Passem pel costat del Puig de la Ruda i, més endavant, pel costat de la Roca dels Marroquins, per enllaçar de nou amb el traçat del GR 11, que ara seguirem vers ponent cap el Serrat del Camp Nou (no confondre amb el camp del Barça). Sota el Serrat del Camp Nou, abandonem el GR 11 i seguim pel Camí de la Birba. Deixem a mà esquerra el mas i corral de la Birba (116 m), i per un sinuós sender arribarem a les magnífiques platges de la Cala Tavellera (0 m) (banyadors i biquinis imprescindibles!).
 |
Cala Tavellera
|
De totes les poblacions del Cap de Creus, el Port de la Selva és la més ferma candidata a guanyar el títol de "petit poble de pescadors". Les cases blanques estan tan a prop una de l'altra que semblen buscar juntes l'abric de la Tramuntana. Molts dels seus habitants es guanyen la vida gràcies al turisme, però la pesca encara representa un sector important de l'economia local. El seu port pesquer és dels més importants de la província. Final de la primera etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).
Dificultat: **
INFORMACIÓ DESTACADA
Desnivells acumulats aproximats: (+ 750 m) (- 820 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Marcel Enrich i Joan Riba
Parc Natural Del Cap de Creus
Entre la terra i el mar, el Parc Natural del Cap de Creus ens ofereix una diversitat paisatgística d’una bellesa incomparable. Dòlmens i castells, penya-segats i vinyes dominen les valls i els turons, mentre que, al mar, illots i esculls de formes capricioses amaguen espectaculars fons coral·lígens i variades espècies marines. Deixeu-vos emportar pel vent i el mar i acosteu-vos a aquest paradís ple d’encants.
El Parc Natural del Cap de Creus, amb una superfície total de 13.843 hectàrees, és el primer parc maritimoterrestre del país. Està situat a la comarca de l’Alt Empordà i s’estén pels municipis de Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Roses. Va ser creat el 1998 per protegir la península del cap de Creus i el seu entorn marí. El Parc es divideix en dues parts: la terrestre, que ocupa 10.780 hectàrees, i la marina, amb 3.064 hectàrees. A la zona terrestre s’estableixen tres paratges naturals d’interès nacional (PNIN): al nord, el de cap Gros-cap de Creus; al sud, el de la punta Falconera-cap Norfeu; i a l’oest, el de la serra de Rodes. Els dos primers inclouen, a més, dues reserves naturals integrals (RNI): la del cap de Creus, amb les illes de s’Encalladora i Massa d’Or, i la del cap Norfeu. Pel que fa a la zona marina, és parc natural l’entorn de la península del cap de Creus, des de la punta del Bol Nou a la cala Tamariua (el Port de la Selva), fins a la punta Falconera (Roses), amb l’exclusió de la badia de Cadaqués. L’amplitud de la zona marina protegida oscil·la entre les 0,2 i les 1,3 milles. A l’interior d’aquesta zona marina s’estableixen tres reserves naturals parcials (RNP): els Farallons (entre el Brescó i la punta dels Tres Frares), el cap de Creus (entre l’illa de Culleró i lacala Jugadora) i el cap Norfeu. Finalment, es crea una reserva integral marina (RNI): s’Encalladora (al nord de l’illa).
Especialment reconeguts són els seus extraordinaris valors paisatgístics, amb l’excepcional bellesa dels ambients litorals que contrasta amb els paratges interiors, on molt sovint l’acció secular humana ha incidit especialment en l’harmònica i peculiar configuració del paisatge actual. Cal destacar també el ric patrimoni arquitectònic, del qual el monestir de Sant Pere de Rodes representa el punt culminant, i l’interès dels jaciments arqueològics terrestres i marins i dels paratges dalinians de Portlligat. Les aigües que envolten la península del cap de Creus són netes i amb índexs molt baixos de contaminació. La morfologia de la costa, amb penya-segats, roques, illots, esculls, cales i badies, i la naturalesa dels seus fons de roca (que poden assolir grans fondàries) i de sediments ofereixen també una amplíssima diversitat d’hàbitats per als organismes marins, una diversitat que es tradueix en una extraordinària riquesa submarina; els alguers i els fons coral·lígens en són els millors testimonis. L’explotació pesquera secular i la turística, més recent, hi han deixat la seva empremta, especialment en les comunitats de peixos; malgrat tot, la riquesa de la zona, inclosa la seva ictiofauna, és evident.
La península del cap de Creus es troba a la part més oriental de la península Ibèrica, a l’extrem mediterrani del Pirineu axial. Es tracta d’un espai natural de primer ordre dotat d’una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món, que és fonamental per a la comprensió de l’evolució geològica dels terrenys més antics de Catalunya. Des del punt de vista biològic, són especialment destacables la diversitat i la riquesa del patrimoni vegetal, que són conseqüència directa de la seva situació biogeogràfica, la coexistència d’elements mediterranis i extramediterranis i la presència de nombroses espècies rares, algunes d’endèmiques. La mutiplicitat de biòtops té la seva correspondència amb la fauna, on cal remarcar l’elevat potencial de recuperació que encara ofereix aquest espai.
Un dels principals atractius del Parc Natural del Cap de Creus és el monestir de Sant Pere de Rodes, una autèntica joia de l’art romànic català, construïda entre els segles X i XVIII, benedictí i d’origen incert, però documentat a partir del segle IX, que recentment ha estat objecte d’una acurada restauració. Dues carreteres, una que surt de Vilajuïga i una altra del Port de la Selva, hi permeten un fàcil accés. El nombre de castells i ermites és molt elevat, tant al Parc com a la rodalia. Destaquen, entre altres, l’espectacular i estratègic castell de Quermançó (Vilajuïga), els de Bufalaranya i Puig Rom (Roses), la pintoresca i enlairada ermita de Sant Onofre (Palau-saverdera), l’ermita preromànica de Sant Martí de Vallmala (Llançà) i les ermites de Sant Sebastià (la Selva de Mar i Cadaqués), de Santa Elena i de Sant Baldiri (el Port de la Selva).
Si teniu ganes de caminar, hi ha la possibilitat de seguir antics camins medievals, com els que uneixen Cadaqués amb el far del cap de Creus i amb el far de cala Nans, el que s’enfila a Sant Pere de Rodes i al cim de Verdera des de la Vall de Santa Creu, el que puja de Palau a l’ermita de Sant Onofre o el que enllaça el Port de la Selva amb Cadaqués. També constitueixen caminades inoblidables els viaranys que permeten accedir a les cales de Taballera, Prona o Galladera, a la costa nord, amb la recompensa d’un bany reconfortant a les aigües més transparents del nostre litoral. Per als amants de l’excursionisme les possibilitats són molt àmplies, ja que el Parc disposa d’itineraris locals a cada municipi. Alguns són itineraris de curta durada (2 hores) i pensats per fer en família. Estan senyalitzats sobre el terreny i hi ha un tríptic que podeu recollir al Centre d’Informació del Parc Natural o a les oficines de turisme de cada poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada