Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Cim de la Roca Falconera (Parc Natural de la Serra de Montsant, El Priorat)

24 d’agost del 2012

SENDERS DE GRAN RECORREGUT

TEMPORADA 2012 – 2013

Camins de Tramuntana
"dels nyerros als maquis"



Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca

Primera part:    Cap de Creus – Sant Llorenç de Cerdans*****

4a etapa.   Coll de Banyuls - Cantallops   (22,900 kms)

Una passejada d'alta muntanya per la serralada occidental de l'Albera, amb cims majestuosos i vistes espectaculars
 
 
Diumenge, dia 20 de gener


En aquesta etapa recorrerem gran part de la zona occidental de la serra de l'Albera, que complementa l'excursió de l'etapa anterior. Aquest sector occidental de l'Albera presenta les zones més humides i enlairades del massís, amb una vegetació extraordinàriament variada amb suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, fagedes i els prats de la zona culminal. El seu relleu abrupte amb forts pendents i perfils suaument arrodonits a les parts més altes, ha estat modelat en part per la influència de la mar i el fort assot del vent del nord, la Tramuntana.


Pic de Sallafort
Som al Coll de Banyuls (356 m), punt que separa les dues zones, ben diferenciades pels seus ecosistemes, del massís de l'Albera, l'occidental i la mediterrània. El coll està situat en els termes municipals de Rabós d'Empordà  i Banyuls de  la Marenda. En aquest punt hi ha la fita fronterera número 591 i, a la part  francesa, un monument a la crida que va fer el general Charles de Gaulle per l'alliberament de França. S'hi posaren tres rètols sobre la guerra civil espanyola (1936-1939). Actualment, la carretera de muntanya que ressegueix l'alta vall de l'Orlina permet el pas de qualsevol tipus de vehicle des d'Espolla fins a Banyuls. Al costat del coll hi ha el refugi obert del Centre Excursionista Empordanès, emplaçat en un antic búnquer de vigilància fronterera.


Després d'uns bons estiraments per escalfar la musculatura, encetarem un costerut camí, tot passant pel Coll de Barret (480 m), fins assolir el Puig Estela o Puig de les Eres (693 m), punt des d'on el camí se suavitza un xic fins travessar el Coll de les Eres (684 m). El sender carener segueix unes marcades ziga-zagues, en clar ascens, fins anar a trobar l'àmplia pala cimera que forma el Pic de Sallafort (993 m), des d'on obtenim una visió espectacular de tota la Costa Vermella i la plana del Vallespir. El cim es troba al límit amb l'Alt Empordà (Espolla) i el Rosselló (Argelers). A partir d'aquest punt, el terreny planeja per la carena; un tram força planer, amb vistes impressionants a banda i banda, ens endinsarà en la Reserva Natural de la Maçana, un marc incomparable de majestuoses fagedes que contrasten amb el mar bellíssim del Rosselló. Tot seguit, passarem pel Coll del Pal (917 m) i farem una ascensió opcional a l'espectacular Roc de Santa Eulàlia (979 m).

Memorial Maquis - Pla de Collans
Continuem per terreny suau i d'una gran bellesa, travessant el Coll Terrers (928 m), fins arribar al Coll de la Maçana (981 m), al bell mig de la serra de l'Albera, i des d'on tenim una vista superba de la Torre de la Maçana. Iniciem una suau i perllongada ascensió, tot creuant l'espectacular fageda de la Maçana d'arbres mil·lenaris; la llum de tardor s'endinsa entre els faigs que fa més d'un segle que viuen i es renoven sense intervenció humana. En aquest racó de l'Albera, les fagedes, inusuals a tan baixa altura i probablement relíquia de l'era preglacial, estan voltades de vegetació mediterrània. A la sortida de la fageda trobarem la Font de la Maçana on podrem omplir les cantimplores (d'aigua no garantida).

Un nou tram d'ascens, seguint sempre la carena, ens menerà primer al Puig dels Quatre Termes (1.157 m), i tot seguit al Puig de Pradets (1.175 m), punt més alt del recorregut d'aquesta etapa. Descendim al proper coll de l'Estaca (1.023 m), i seguim davallant vers el sud, amb un perllongat descens que ens conduirà al Coll de la Dona Morta, tot passant primer per l'històric Pla de Collants (959 m), on trobarem la cabana i el Memorial als Maquis. Seguim davallant cap el Coll de la Dona Morta (733 m), i un xic més avall arribem a la cruïlla on enllacem amb el GR 11, que puja des del poble d'Espolla. Seguim ara el traçat del GR 11, en direcció a ponent, tot flanquejant per damunt el Rec de Mirapols. Passem per la propietat de Mirapols (471 m) i continuem sempre a mitja alçada, passant pel Pas dels Canons i travessant el Bac de la Llipotereda fins arribar al Collet de Mirapols (508 m).
 

Castell de Requesens

Després d'unes quantes hores de marxa per la fascinant serra de l'Albera, arribarem a l'espectacular Castell de Requesens (513 m). Encimbellat dalt d'un turó, el castell se’ns mostra com la cirereta del pastís de l’Albera; la imponent fortalesa té un no se sap què d’irreal, que va més enllà de la seva reconstrucció laberíntica i fantasiosa feta a finals del XIX. Revoltarem el castell i encararem direcció sud per seguir l'ample camí  que porta  al Coll  del  Medàs (391 m), on  ja podrem anar preparant les llanternes (doncs el dia és curt...). Des del coll, un suau descens cap el sud-oest ens menerà al proper poblet de Cantallops (198 m), on arribarem amb les darreres llums del dia i sentint els udols dels llops de les Alberes. Final de la quarta etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).


 

INFORMACIÓ DESTACADA



Dificultat:  **
 
Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.290 m) (- 1.430 m).  
 
Organitza: Vocalia de Senders.
 
Vocals: Manel Cajide i Joan Puig

 





Full de ruta 4ª etapa, Coll de Banyuls - Cantallops 

Track GPS 4ª Etapa Coll de Banyuls - Cantallops 
 
Àlbum de fotos 4ª Etapa, Coll de Banyuls - Cantallops





EL CASTELL DE REQUESENS


Encimbellat en un turó, el castell de Requesens se’ns mostra com la cirereta del pastís de l’Albera. Quan visiteu aquest massís, no us perdeu la joia que el corona. La fortalesa és ben bé laberíntica. Quan en travessareu la muralla, us perdreu una bona estona entre passadissos i dependències: hi ha escales que apareixen de cop i volta, habitacions, galeries, patis i corredors que us portaran al cap d’una estona al mateix lloc d’on heu sortit. Cal saber, amb tot, que el castell no ha estat sempre així. De fet, no se sap gaire com era abans de la seva reconstrucció, ni tampoc se’n coneix cap fet històric que l’hagi convertit en protagonista: cap episodi guerrer, cap setge, cap esdeveniment sanguinari que ens doni alguna pista clara dels seus orígens. Tampoc no se sap qui fou l’artífex de la construcció. Sí que consta, però, que el 859 és esmentat en una donació que Unifred, d’origen probablement visigot, fa a Oriol.
 

En el memorial de greuges que el comte d'Empúries, Ponç I, va elevar contra el comte del Rosselló, Gausfred II i el seu fill Guislabert, es parla del castrum de Recosin; el 1085 apareix citat com a ‘Rechodindus’, i el 1278 com a ‘Requeseno’, i així es va anar transformant fins a l’actual 'Requesens’. La seva història està vinculada, doncs, als comtes del Rosselló fins al segle XII, i és possible que les funcions del Castell estiguessin relacionades amb la seva situació com a lloc de pas a les Alberes, entre els comtats catalans i occitans.

A partir del segle XII la història del castell es vincula al comte de Rocabertí mitjançant la donació que en fa el rei Alfons V a Dalmaci de Rocabertí. El baluard de grans dimensions que visitareu és fruit de la reconstrucció que uns cent anys enrere —el 1899— van fer els comtes de Peralada. Va començar la reconstrucció Tomas Rocabertí-Dameto i la va continuar la seva germana Adelaida de Rocabertí, que va morir poc després d’acabar l’obra. Amb la seva mort, el castell va passar per herència al mallorquí Ferran Truyols. A partir d’aquí, es va vendre fins a quatre vegades i va quedar en mans dels germans Rosselló. L’explotació forestal que hi van fer va ser tan intensa que va comportar la desaparició de molts dels arbres centenaris de la zona. Després de ser encara propietat del duc d’El Infantado, que va acomiadar tots els habitants, masovers i altres persones relacionades amb la finca, el castell va anar canviant de mans fins a arribar als industrials Esteva i Pijoan, actuals propietaris, que intenten aconseguir la total rehabilitació i supervivència del conjunt.

Les vistes des del castell us incitaran a recórrer i a conèixer més a fons l’espectacular paratge natural del massís de l’Albera, zona poc coneguda i a la vegada molt valorada per la seva diversitat natural, que fa de frontera entre les comarques de l’Alt Empordà i del Rosselló, i que històricament ha estat terra de pas per als qui volien travessar els Pirineus, ja que, en general, els seus camins són de fàcil accés. Requesens també és el nom de l’antic poble, ara veïnat, situat vora el castell. Partint d’aquestes quatre cases i del restaurant La Cantina,
que us recomanem de tot cor, podreu conèixer indrets, com ara la font Rovellada, el forn de Rajols, la presa, el pou de glaç… o pujar al Puig Neulós. El castell us servirà d’excusa; no podeu marxar del lloc sense visitar totes aquestes meravelles i recórrer alhora camins entre boscos de somni. Sense cap mena de dubte, el castell de Requesens i els paratges de l’Albera, marcaran un abans i un després en les vostres passejades.


Al restaurant La Cantina trobareu cuina molt casolana. A l’hivern, alguns dels seus millors plats són els cigrons amb escamarlans, l’arròs de muntanya i el civet de senglar. És molt petit i s'han de fer les reserves sempre amb antelació. També trubareu l'Hotel Can Xiquet, un luxe en atmosfera rústica, amb vistes espectaculars a la plana de l’Empordà i llum fins a l’últim racó de la casa.