SENDERS DE GRAN RECORREGUT
TEMPORADA 2012 – 2013
Camins de Tramuntana"dels nyerros als maquis"
Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
Primera part: Cap de Creus – Sant Llorenç de Cerdans*****
6a etapa. La Jonquera - La Vajol (21,340 kms)
Seguint la ruta de l'exili, entre La Jonquera i La Vajol, una de les etapes amb més història dels Camins de Tramuntana
Seguint la ruta de l'exili, entre La Jonquera i La Vajol, una de les etapes amb més història dels Camins de Tramuntana
Diumenge, dia 24 de febrer
Rememorarem en aquesta etapa dels Camins de Tramuntana, una de les més històriques i representatives del moviment maquis a Catalunya, el camí que van fer a peu milers de persones l’any 1939 quan es van exiliar a França, creuant els Pirineus, empesos per l’avanç de les tropes franquistes. Farem una vista retrospectiva en el temps i reproduirem el camí de l'exili que van seguir el President Companys, el President de la República Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Manuel Aguirre. Els hi anava la vida, i van deixar enrera casa, família, amics..., enfilant el camí cap a França buidant una mica més l'equipatge a cada revolt, arribant a la frontera amb la maleta buida, com les seves vides. La ruta, a més de constituir una viva i emotiva lliçó d’història, remou sentiments; molt més pensant que exilis com aquests encara es repeteixen en el nostre món.
Som a La Jonquera (116 m), municipi de l'Alt Empordà. Sortim pel carrer Major, davant mateix de l'Ajuntament de la vila, i passem per davant del Museu Memorial de l'Exili (MUME), centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya, sobretot l’exili dels vençuts. Travessem la carretera N-II i l'autopista per sota un pont i seguirem ara el traçat del GR 2, per territori cremat pels incendis del passat estiu, en direcció al petit nucli de l'Estrada. Deixem el GR 2 i seguim per l'esquerra passant a frec del mas del Forn i travessant tot seguit la carretrera GI-500. Entrem al petit poblet de L'Estrada (134 m), on tornem a trobar el GR 2, el qual travessem. Parada obligada a la bonica Plaça de l'Església, bon lloc per esmorzar. Passem pels masos de Can Carbonell i Les Oques, i entrem al proper poble d'Agullana (155 m), on per sort es va poder aturar el foc. Agullana és un poble net, clar i farcit d’edificis i cases d’estil modernista; la seva església romànica de Santa Maria d’Agullana (s.XII-XIII) va ser declarada monument historicoartístic l’any 1984.
Sortim d'Agullana i travessem el riu de la Guilla; a la nostra esquerra, deixem a uns 200 metres el Mas Perxers, que va ser l’última seu de la Generalitat de Catalunya abans de l'exili. Prenem ara marcada direcció nord, tot remuntant cap a l'ermita de Santa Eugènia (352 m), al lloc anomenat el Mallol. Seguim remuntant direcció nord i trenquem a l'esquerra pel Camí del Coll del Portell que ens mena a Can Maimés (404 m). Amb un llarg tram enmig de boscos d'alzines sureres, remuntem fins al Coll de Manrella (716 m), on resta el monument en record del darrer president de Catalunya afusellat per haver proclamat l'Estat Català, i, en temps passats, indret de pas de l'exili republicà i d'algunes esbatussades entre els maquis i els "tricornis espanyols". Des d'aquest històric coll farem el pas de l'exili a terres de la Catalunya Nord, i ens dirigim, deixant a la nostra dreta el Cortal del Batlle, cap el petit veïnat de Les Illes (555 m), d'importants balnearis i aigües termals. És un poble petit però encantador i es visita en un tres i no res. Just a la sortida del poble podem fer una parada a "l'Hostal dels Trabucayres", un establiment amb història on, segons expliquen els habitants de la zona, el President Companys s’hi va allotjar i al moment de marxar la mestressa li va fer una truita que no va poder pagar perquè no portava diners. Per la zona encara es diu que els catalans devem una truita.
Després d'un bon bany termal i un tastet a "l'Hostal dels Trabucayres", enfilarem cap a l'històric Coll de Lli (713 m), tot passant pel monument en record dels tres presidents republicans, Lluís Companys, Manuel Hazaña i José Manuel Aguirre. El coll de Lli és la depressió de la serralada que separa el Vallespir de l'Alt Empordà, entre el puig de les Salines i la serra de l'Albera. Després de fer el nostre particular i sincer homenatge als nostres compatriotes que van patir l'exili, descendirem del coll pel Camí de Can Barris a buscar la carretera GI-505, que seguirem en direcció sud-est, tot davallant, i que en poc menys d'un quilòmetre ens durà al poble de La Vajol (546 m), que ja podem albirar al capdavall. La Vajol va passar uns dies de gran activitat política i va ser seu, conjuntament, de la Presidència de la República i de la Presidència del Govern. La seva habitual tranquil.litat havia quedat trencada pels esdeveniments d'aquella època. El poble més petit de la comarca havia estat, paradoxalment, la capital de l'Estat Espanyol. Final de la sisena etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).
Full de ruta 6ª etapa, La Jonquera - La Vajol
Track GPS 6ª Etapa La Jonquera - La Vajol
Retirada i Camins de l'Exili de l'Alt Empordà
El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arribat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la República començava un període marcat per la repressió i el silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir i deixar la feina, casa seva i la família.
Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones. Si hi sumem la resta de ciutadans que van travessar la frontera pels camins de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, el nombre d’exiliats ascendeix a gairebé mig milió de persones. Una vegada traspassada la frontera, es va iniciar un recorregut marcat per la incertesa, el fred, la fam, la por i la mort.
A causa de les mesures empreses per l’Administració francesa, que bàsicament consistien en l’internament en precaris camps de concentració que no reunien les mínimes condicions d’habitabilitat i salubritat, la desesperança i la frustració van aclaparar els refugiats catalans i espanyols. Ben aviat, més de la meitat va retornar a la Nueva España franquista. Les persones que van romandre a l’exili –prop de 200.000– van patir els efectes de la Segona Guerra Mundial i, fins i tot, en alguns casos, la deportació als camps nazis. Finalment, la majoria dels republicans exiliats es van establir a França i també, en menys quantia, a la Unió Soviètica i altres països europeus. Tanmateix, alguns grups nombrosos van a anar a raure a Mèxic i a altres països americans.
El Memorial Democràtic i el MUME, amb la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, han senyalitzat les localitats i els paratges d’aquesta comarca que van tenir més importància en el moment del gran èxode republicà. Tot i que els passos fronterers més importants de la comarca són la Jonquera i Portbou, també s’han tingut en compte altres vies secundàries, com ara els pobles situats als massissos muntanyosos de l’Albera i les Salines, i els municipis que van desenvolupar un paper rellevant en la resistència i l’evacuació de les darreres unitats militars republicanes, com és el cas de Figueres, Roses, Vilajuïga, Garriguella, Llançà, Colera, Llers, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Cantallops, Espolla i Rabós. Alguns dels indrets més significatius a que es fa referència són el Coll del Pertús (La Jonquera); el Coll dels Belitres (Portbou); el Mas Perxés (Agullana) que va ser l’última seu de la Generalitat de Catalunya; el Coll de Manrella (Agullana); el Coll de Lli (La Vajol), lloc de pas de les màximes autoritats republicanes; el mas Can Barris (La Vajol), seu de la presidència de la República; el Castell de Sant Ferran (Figueres); el Castell de Peralada, i la Mina d’en Negrín (La Vajol) on la República va custodiar obres d’art durant la Guerra.
La materialització d’aquesta senyalització conforma un territori de memòria en el qual el MUME actua com a eix i agent dinamitzador. Les comarques gironines van ser l'escenari principal de la retirada de centenars de milers de persones, incloent-hi els principals dirigents de la Generalitat, de la República espanyola i del govern autonòmic basc. Fou també l'escenari de la retirada del gruix de l'exèrcit de Catalunya, que va anar a parar a Catalunya del Nord, el primer refugi de la gran massa dels vençuts, que foren internats en "camps d'acolliment i de concentració" com els d'Argelers, Sant Cebrià, El Barcarès, Ribesaltes, etc., i que van acabar sobretot a França, a països llatinoamericans, al Magreb o bé retornant a la Nueva España franquista. A la mateixa frontera, la població de la Jonquera fou la gran porta de l'èxode republicà. El Museu Memorial de l'exili (MUME), inaugurat des de finals de 2007, actua com a nucli dinamitzador dels espais de memòria de la comarca de l’Alt Empordà i de bona part de la Vegueria de Girona.
Els orígens del projecte impliquen diverses institucions, com el Museu Memorial de l’Exili (MUME), El Consell Comarcal de l’Alt Empordà i el Memorial Democràtic. Aquesta actuació subvencionada pel Memorial Democràtic s’emmarca dins l’àmbit temàtic Espais de Memòria –Espais de Frontera i Exili, dins les actuacions previstes per la Xarxa d’Espais de Memòria (Pla d’Actuació dels Espais de Memòria de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, 2007).
Els objectius d’aquest projecte són la revaloració i dignificació del patrimoni memorial i dels espais de l’exili del Pirineu gironí, escenari principal de la retirada, l’ampliació de l’espai del museu al territori i als passos d’exili més importants de la zona, la voluntat d’expansió de la senyalització a les comarques veïnes (fins a Puigcerdà, inicialment) i a la Catalunya del Nord de manera unitària i conjunta i fer del MUME un centre cultural de referència en el territori pirinenc transfronterer sobre temàtiques afins. La senyalització realitzada fins ara inclou 17 pobles amb 27 punts d’informació i un total de 30 senyalitzacions entre cartelleres, monòlits, banderoles, punts de seguiment, faristols panoràmics, faristols senzills i adossats panoràmics.
Els pobles i els indrets senyalitzats de cada poble són:
Agullana (poble, Mas Perxés i Coll de Manrella)
Cantallops (Bell-lloc i passos de muntanya)
Colera (pont ferroviari)
Darnius (poble i Can Descals)
Espolla (poble)
Figueres (Plaça Ajuntament i Castell de St. Ferran)
Garriguella (poble i aeròdrom)
La Jonquera (MUME i El Portús)
La Vajol (poble, monument a l’exili, Mina Canta o d’en Negrín, Can Barris i Coll de Lli)
Llançà (Casa Marly, colònia infantil)
Llers (poble vell, volat el 1939 per les tropes republicanes en retirada)
Maçanet de Cabrenys (poble i passos de muntanya)
Peralada (Castell-convent de Peralada)
Portbou (refugi antiaeri i Coll de Balitres)
Roses (refugi antiaeri)
Rabós-Banyuls (Coll de Banyuls)
Vilajuïga (poble i Gran Hotel Central, colònia infantil)
Rememorarem en aquesta etapa dels Camins de Tramuntana, una de les més històriques i representatives del moviment maquis a Catalunya, el camí que van fer a peu milers de persones l’any 1939 quan es van exiliar a França, creuant els Pirineus, empesos per l’avanç de les tropes franquistes. Farem una vista retrospectiva en el temps i reproduirem el camí de l'exili que van seguir el President Companys, el President de la República Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Manuel Aguirre. Els hi anava la vida, i van deixar enrera casa, família, amics..., enfilant el camí cap a França buidant una mica més l'equipatge a cada revolt, arribant a la frontera amb la maleta buida, com les seves vides. La ruta, a més de constituir una viva i emotiva lliçó d’història, remou sentiments; molt més pensant que exilis com aquests encara es repeteixen en el nostre món.
 |
L'Estrada (plaça de l'Església)
|
Sortim d'Agullana i travessem el riu de la Guilla; a la nostra esquerra, deixem a uns 200 metres el Mas Perxers, que va ser l’última seu de la Generalitat de Catalunya abans de l'exili. Prenem ara marcada direcció nord, tot remuntant cap a l'ermita de Santa Eugènia (352 m), al lloc anomenat el Mallol. Seguim remuntant direcció nord i trenquem a l'esquerra pel Camí del Coll del Portell que ens mena a Can Maimés (404 m). Amb un llarg tram enmig de boscos d'alzines sureres, remuntem fins al Coll de Manrella (716 m), on resta el monument en record del darrer president de Catalunya afusellat per haver proclamat l'Estat Català, i, en temps passats, indret de pas de l'exili republicà i d'algunes esbatussades entre els maquis i els "tricornis espanyols". Des d'aquest històric coll farem el pas de l'exili a terres de la Catalunya Nord, i ens dirigim, deixant a la nostra dreta el Cortal del Batlle, cap el petit veïnat de Les Illes (555 m), d'importants balnearis i aigües termals. És un poble petit però encantador i es visita en un tres i no res. Just a la sortida del poble podem fer una parada a "l'Hostal dels Trabucayres", un establiment amb història on, segons expliquen els habitants de la zona, el President Companys s’hi va allotjar i al moment de marxar la mestressa li va fer una truita que no va poder pagar perquè no portava diners. Per la zona encara es diu que els catalans devem una truita.
 |
Monument al coll de Manrella
|
Després d'un bon bany termal i un tastet a "l'Hostal dels Trabucayres", enfilarem cap a l'històric Coll de Lli (713 m), tot passant pel monument en record dels tres presidents republicans, Lluís Companys, Manuel Hazaña i José Manuel Aguirre. El coll de Lli és la depressió de la serralada que separa el Vallespir de l'Alt Empordà, entre el puig de les Salines i la serra de l'Albera. Després de fer el nostre particular i sincer homenatge als nostres compatriotes que van patir l'exili, descendirem del coll pel Camí de Can Barris a buscar la carretera GI-505, que seguirem en direcció sud-est, tot davallant, i que en poc menys d'un quilòmetre ens durà al poble de La Vajol (546 m), que ja podem albirar al capdavall. La Vajol va passar uns dies de gran activitat política i va ser seu, conjuntament, de la Presidència de la República i de la Presidència del Govern. La seva habitual tranquil.litat havia quedat trencada pels esdeveniments d'aquella època. El poble més petit de la comarca havia estat, paradoxalment, la capital de l'Estat Espanyol. Final de la sisena etapa dels Camins de Tramuntana (1ª part).
INFORMACIÓ DESTACADA
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 915 m) (- 500 m).
Organitza: Vocalia de Senders.
Vocals: Marcel Enrich i Florenci Oliveras
Full de ruta 6ª etapa, La Jonquera - La Vajol
Track GPS 6ª Etapa La Jonquera - La Vajol
Retirada i Camins de l'Exili de l'Alt Empordà
El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arribat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la República començava un període marcat per la repressió i el silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir i deixar la feina, casa seva i la família.
A causa de les mesures empreses per l’Administració francesa, que bàsicament consistien en l’internament en precaris camps de concentració que no reunien les mínimes condicions d’habitabilitat i salubritat, la desesperança i la frustració van aclaparar els refugiats catalans i espanyols. Ben aviat, més de la meitat va retornar a la Nueva España franquista. Les persones que van romandre a l’exili –prop de 200.000– van patir els efectes de la Segona Guerra Mundial i, fins i tot, en alguns casos, la deportació als camps nazis. Finalment, la majoria dels republicans exiliats es van establir a França i també, en menys quantia, a la Unió Soviètica i altres països europeus. Tanmateix, alguns grups nombrosos van a anar a raure a Mèxic i a altres països americans.
El Memorial Democràtic i el MUME, amb la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, han senyalitzat les localitats i els paratges d’aquesta comarca que van tenir més importància en el moment del gran èxode republicà. Tot i que els passos fronterers més importants de la comarca són la Jonquera i Portbou, també s’han tingut en compte altres vies secundàries, com ara els pobles situats als massissos muntanyosos de l’Albera i les Salines, i els municipis que van desenvolupar un paper rellevant en la resistència i l’evacuació de les darreres unitats militars republicanes, com és el cas de Figueres, Roses, Vilajuïga, Garriguella, Llançà, Colera, Llers, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Cantallops, Espolla i Rabós. Alguns dels indrets més significatius a que es fa referència són el Coll del Pertús (La Jonquera); el Coll dels Belitres (Portbou); el Mas Perxés (Agullana) que va ser l’última seu de la Generalitat de Catalunya; el Coll de Manrella (Agullana); el Coll de Lli (La Vajol), lloc de pas de les màximes autoritats republicanes; el mas Can Barris (La Vajol), seu de la presidència de la República; el Castell de Sant Ferran (Figueres); el Castell de Peralada, i la Mina d’en Negrín (La Vajol) on la República va custodiar obres d’art durant la Guerra.
Els orígens del projecte impliquen diverses institucions, com el Museu Memorial de l’Exili (MUME), El Consell Comarcal de l’Alt Empordà i el Memorial Democràtic. Aquesta actuació subvencionada pel Memorial Democràtic s’emmarca dins l’àmbit temàtic Espais de Memòria –Espais de Frontera i Exili, dins les actuacions previstes per la Xarxa d’Espais de Memòria (Pla d’Actuació dels Espais de Memòria de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, 2007).
Els objectius d’aquest projecte són la revaloració i dignificació del patrimoni memorial i dels espais de l’exili del Pirineu gironí, escenari principal de la retirada, l’ampliació de l’espai del museu al territori i als passos d’exili més importants de la zona, la voluntat d’expansió de la senyalització a les comarques veïnes (fins a Puigcerdà, inicialment) i a la Catalunya del Nord de manera unitària i conjunta i fer del MUME un centre cultural de referència en el territori pirinenc transfronterer sobre temàtiques afins. La senyalització realitzada fins ara inclou 17 pobles amb 27 punts d’informació i un total de 30 senyalitzacions entre cartelleres, monòlits, banderoles, punts de seguiment, faristols panoràmics, faristols senzills i adossats panoràmics.
Els pobles i els indrets senyalitzats de cada poble són:
Agullana (poble, Mas Perxés i Coll de Manrella)
Cantallops (Bell-lloc i passos de muntanya)
Colera (pont ferroviari)
Darnius (poble i Can Descals)
Espolla (poble)
Figueres (Plaça Ajuntament i Castell de St. Ferran)
Garriguella (poble i aeròdrom)
La Jonquera (MUME i El Portús)
La Vajol (poble, monument a l’exili, Mina Canta o d’en Negrín, Can Barris i Coll de Lli)
Llançà (Casa Marly, colònia infantil)
Llers (poble vell, volat el 1939 per les tropes republicanes en retirada)
Maçanet de Cabrenys (poble i passos de muntanya)
Peralada (Castell-convent de Peralada)
Portbou (refugi antiaeri i Coll de Balitres)
Roses (refugi antiaeri)
Rabós-Banyuls (Coll de Banyuls)
Vilajuïga (poble i Gran Hotel Central, colònia infantil)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada