Afegeix-me a Favorits!

<b></b>
Cim de la Roca Falconera (Parc Natural de la Serra de Montsant, El Priorat)

21 d’agost del 2017


1a etapa:                      L’ESCALA – ORRIOLS                      (27,840 km)

 
Diumenge, 17 de setembre


Itinerari
L'Escala (Torre del Pedró), Camí dels Enamorats, Platja del Portitxol, ruïnes d'Empúries (Empúria grega i romana), Platja d'Empúries, Sant Martí d'Empúries, ca l'Eugasser, Cinc Claus, carretera GI-623, Viladamat, Palau Borrell (Santa Eulàlia), Pont de Palau Borrell, Puig de Bucs, serra d'en Castanyer, carretera GIV-6311, Valldevià, castell de Valldevià, Pins, Camallera (Sant Sebastià), Llampaies, els Masos, carretera GIV-6234 i Orriols (Sant Genís).
Descripció
Sortim de l'Escala, des de la Ronda del Pedró (5 m), on a la punta en direcció al mar es troba la Torre del Pedró, una torre de defensa declarada Bé cultural d'nterès nacional. Seguirem El Passeig d’Empúries, que uneix l’Escala amb Sant
Ruïnes d'Empúries
Martí d’Empúries, que ens ofereix unes vistes increíbles de les platges i l’opció d’entrar a visitar les Ruïnes d’Empúries. Iniciem aquest passeig marítim, anomenat Camí dels Enamorats, just on hi ha a la dreta el Lampadòfor, monument a la flama olímpica realitzada pels Jocs Olímpics del 92, i que ens indica l'inici del passeig. Tot seguint la traça del GR 92, passem a frec de les platges del Rec del Molí i del Portitxol (2 m). Passem per la platja del Convent, entre les Muscleres (Petites i Grosses) i, tot seguit, pel Recinte Arqueològic de les Ruïnes d'Empúries (podem visitar la ciutat grega). Seguim fins al Moll Grec i la platja d'Empúries que ens mena a Sant Martí d'Empúries. Aquí comença realment el GR 1, al mirador (11 m) que hi ha darrere de l'església parroquial sobre el mar, des del qual es gaudeix d'una vista extraordinària sobre la platja, el Golf de Roses i l'Escala. Ens dirigirem ara cap a ponent, a buscar el nostre destí, per aquesta bonica comarca de l'Alt Empordà.
Prenem el carrer Miranda i un cop a la plaça Major deixem a la dreta l'església. Baixem unes escales i arribem al final de la muralla. El GR 1 i el GR 92 aniran junts una estona. Passem per ca l'Ullal, i pel carrer dels Xiprers arribem a ca l'Eugasser (2 m). Entre camps de conreu, ens dirigim a la població de Cinc Claus, sense entrar-hi; a l'esquerra podem albirar el massís del Montgrí. Anem a buscar la carretera GI-623, que seguirem a la dreta. La deixem de seguida per un camí a l'esquerra que seguim en direcció sud, sud-oest. Avançant entre camps de conreu arribem al nucli de Viladamat (6 m). Passem pel centre de la població, plaça de Catalunya i carrer de la Creu. Al final d'aquest carrer, creuem la carretera i sortim de la població. Seguim una pista asfaltada: és l'antic camí de Viladamat a Palauborrell. Passem per sota de la carretera C-31, l'Eix Costaner, i seguim la pista amb boniques perspectives sobre la costa i els Pirineus, fins arribar al Palau Borrell (51 m), antic veïnat amb cinc antigues cases (segles XV al XVII) i una capella pre-romànica dedicada a Santa Eulàlia. Sortim del poble en direcció sud-oest amb el límit del bosc a la dreta i els camps de conreu a l'esquerra. Travessem una riera pel Pont de Palau Borrell (70 m), punt on hi ha una font. La pista s'adreça un xic tot revoltant el Bosc de Siurana.
Seguim direcció sud pel camí ramader de Palau Borrell en clara ascensió, deixant algunes bifurcacions a banda i banda de la pista, i ens endinsem en un bosc de pins. Assolim el Puig de Bucs (138 m), i tot seguit passem arran del Puig de Sant Pere. Travessem la serra d'en Castanyer i seguim el Camí vell de les Olives cap a ponent. El camí desemboca a la carretera GIV-6311 que seguim cap a la dreta uns dos-cents metres.
Església de Sant Martí d'Empúries
La deixem per seguir una pista a la dreta per dins del bosc. Travessem ara la carretera GI-631 i girem cap a nord, tot seguint el Camí de la Serra que ens mena al petit nucli de Valldevià (145 m), amb la seva església i el seu castell. Sortim del poble en direcció a ponent pel Camí de Camallera. Creuem la carretera GIV-6232 i, entre camps de conreu, arribem al poblet de Pins, amb la seva petita església barroca de Sant Bartomeu. Seguint el Camí vell de Pins, sempre entre conreus, entrem a la població de Camallera (86 m), creuant les vies del tren per sobre d'un pont.

Sortim de Camallera pel carrer de Santiago Rusiñol que aviat passa a ser una pista. Deixem a la dreta el cementiri de la població i entre camps de conreu ens acostem a la carretera GI-623 que ve de l'Escala, però sense sortir-hi, anem per un caminoi a la vorera. Seguint una pista per dins dels boscos d'en Pagès i d'en Roseret, arribem a Llampaies (107 m), pertanyent al municipi de Saus-Camallera. Destaca la seva església romànica de Sant Martí. Des de la plaça de l'església, anem pel carrer Rentador, direcció nord, tot creuant el Rec de l'Aigua i, tot seguit, el barri dels Masos que deixem a la dreta. Seguim el camí ramader, entre conreus, pels Camps de la Vinya. En una cruïlla de pistes, agafem el Camí de Mas Castelló direcció nord, per dins d'uns boscos de pins, que abandonem al cap de tres-cents metres per seguir una pista a mà esquerra, tot travessant El Pla. Creuem a gual la riera de Lampaies i sortim a la carretera GIV-6234. La seguim a la dreta i en poc menys de cinc-cents metres assolim el nostre destí: la població d'Orriols (149 m), pertanyent al municipi de Bàscara. Seguint el carrer del castell arribem a la plaça de l'Església, al sud de la vila, on destaca l'església romànica de Sant Genís (s. XII).

 

INFORMACIÓ DESTACADA

Dificultat:  **  (27,840 kms)  (+/- 8 hores)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 348 m) (- 226 m).

Organitza: Vocalia de Senders
 

 
 


DESCÀRREGUES

L'Escala - Orriols   


Full de ruta de la 1ª etapa, L'Escala - Orriols  

Track GPS 1ª etapa, L'Escala - Orriols

Àlbum de fotos 1ª etapa, L'Escala - Orriols   


Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

SENDERS. 17.9.2017. Un dia disset-disset que s'ha llevat arran de mar i tenyeix tot l'Empordà dels colors de l'albada. L'aigua com un mirall ens dóna la benvinguda al camí de ronda, que va des del poble de l'anxova a Sant Martí d'Empúries. Una bona colla de senderistes sonats ens llevem un diumenge a les cinc del matí per ser a les sis a l'autocar i a quarts de vuit a l'Escala i encetar una temporada nova: el GR1. Avui només hem caminat vint-i-vuit quilòmetres amb un desnivell de tres-cents metres acumulats, pim-pam! Al fons el Cadí ben enfarinat i al cel uns globus aerostàtics de colors, pels que hi volen veure des d'un altre punt de vista. Hem travessat un bassal llarg i fondo. Botes i mitjons fora, algú fins i tot s'ha quedat amb calces! L'aigua ben freda i les pedres cantelludes ens han tonificat les cames i han vetllat per la nostra circulació. Uns cents de metres més enllà, a la plaça de l'ajuntament de Viladamat, l'esmorzar i un cafetonet al bar que s'ha col.lapsat amb tants motxillaires. I amb les piles carregades, les passes trepitjaven contentes i els somriures dibuixaven un traç. Els camps de rostolls i bales rodones de palla humida...aquesta nit deu haver plogut. Un camí agraït ventejat per un aire fresquet que, combinat amb l'escalfor del sol, revifava fins les fulles de les oliveres carregades de boletes verdes fluorescents a punt de caure. Quin bé de Déu! Les figueres plenes de penjolls de coll de dama i de les que no ho són. Ametlles enganxades a l'arbre, amb la pell seca a punt de ser collides. Magraners arran de camí regalats de magranes. Els girasols, però, eren secs, ja no es giren ni cap al sol ni cap a la lluna. I fins i tot així eren bonics! Les panolles del blat de moro de cap per avall i d'una mida considerable. I raïm...adherit al filat d'una casa, llaminer...tant que algú n'ha manllevat un gotim per fer-ne un tast. I tot fent la xerradeta ara amb un, ara amb una altra, ara amb un grupet, ara una foto, ara un pipí, ara un acudit...ja som a Llampaies on hem fet parada per dinar, a la plaça de l'església. Una pilota de futbol ha convidat els més belluguets a fer quatre xuts fins que ha saltat per un marge. L'asfalt ens espera als dos últims dos mil metres fins a Orriols on el xofer pacient ens obre les portes del gran autoòmnibus i fem cap cap a casa. Un bon inici. Gràcies, senderistes!

  
    PROPERA ETAPA