5a etapa:            OIX - SANT PAU DE SEGÚRIES                 (22,310 km)

 

Diumenge, 21 de gener 

Itinerari:
Oix, càmping la Soleia d'Oix, cal Quic, camí de Toralles, coll de Toralles, serra de Sant Isidre, oratori de Sant Isidre, coll de Toralloles, Hostal de la Vall del Bac, clot de l'Hostal, coll de la Barcadura, carena de la Coma d'en Roca, carena del Collet de Sant Martí, mas la Vilotja, Sant Martí del Clot, Pas dels Traginers, can Bertranet, la Pineda, can Pere Sastre, Via romana de Capsacosta, Túnel de Capsacosta, oratori de Sant Josep, els Hostalets de Capsacosta, can Sargantana, collada de Capsacosta, can Barramba, l'Hostal de Dalt, Sant Pau Vell, càmping Els Roures i Sant Pau de Segúries.

Descripció:
Engeguem la cinquena etapa des del poblet d'Oix, a l'Alta Garrotxa, fins a Sant Pau de Segúries, a la comarca del Ripollès, tot completant una magnífica etapa on recorrerem la famosa Via romana del Capsacosta, o Via Annia, declarada Bé 

Sant Martí de Toralles i el Montmajor

Cultural d’Interès Nacional; una autèntica obra d’enginyeria d’importància monumental i un testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al nostre país. Segons la creença popular va ser creada en època de l’Imperi Romà i en diversos trams presenta un excel·lent estat de conservació. Seguirem un dels camins d'Itinerànnia que ressegueix la Via de Capsacosta des del Pas dels Traginers, a la Vall de Bianya, fins a Sant Pau de Segúries. Sortim d'Oix, des de la plaça Major (414 m), seguint les traces del GR 1 i el PR-C 186, en direcció nord, i tot seguit girem a ponent en direcció a la Vall del Bac. Deixem un càmping i el mas de la Rodeja a mà esquerra i el mas de Costejà a l'altra banda. Anem resseguint la riera d'Oix pel camí d'Oix a Toralles. Passem cal Quic (500 m) i deixem a la dreta unes instal·lacions del viver de cavalls, assolint tot seguit el Coll d'en Mercer o de Toralles (620 m), des d'on tenim unes meravelloses vistes dels cims de Montmajor (1.074 m, un dels Cent Cims de la FEEC), a la nostra dreta, i el Montpetit a l'esquerra.

Inici Via romana de Capsacosta

Deixem recte la pista que porta al proper poble de Toralles i la seva ermita romànica de Sant Martí, i girem a ponent encarant la serra de Sant Isidre, tot creuant un esplèndid alzinar. Seguim el camí carener de Petrolers, tot passant pel pedró de Sant Isidre en clar ascens i assolint, tot seguit, el Coll de Toralloles (735 m). Davallem del coll pel serrat dels Boixos, travessem un torrent i arribem a la carretera de la Vall del Bac (586 m), punt de confluència amb el GR 83 (el Camí del Nord o del Canigó) que seguim a l'esquerra fins arribar a l'antic Hostal de la Vall del Bac (577 m), situat en una important cruïlla de camins històrics. En aquest punt abandonem definitivament el GR 1 per anar a buscar la Vall de Bianya i la Via del Capsacosta. Seguim ara el torrent de l'Hostal en direcció sud i en clar ascens fins que arribem al Coll de la Barcadura (828 m). Davallem per l'altra banda recorrent tota la carena del Collet de Sant Martí. Creuem el rec de la Vilotja i passem entre els masos de la Vilotja i Cal Sastre (476 m) per arribar a Sant Martí del Clot (462 m), nucli de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya, conegut també com a Sant Martí de Tornadissa, i situat en un turonet.

Seguim direcció sud i a uns dos-cents metres girem a la dreta pel camí de Sant Martí del Clot. Arribem així al Pas dels Traginers (418 m), just on hi ha la ctra. N-260, i on comença la Via romana de Capsacosta (pal indicador). Creuem la carretera i de seguida passem pel costat de les cases de Can Bertranet i Can Salvi i, més endavant, pel mas la Pineda. Tot seguit, creuem la riera de Sant Salvador i passem per Can Pere Sastre (436 m). El camí comença a enfilar-se

Calçada romana de Capsacosta

fins arribar a l'alçada del primer túnel de Capsacosta (537 m). Passem per l'oratori de Sant Josep; continuem ascendint pel camí de terra i just abans de creuar la carretera del Capsacosta (C-153a), trobem a la dreta les runes dels Hostalets de Capsacosta (583 m). La pista comença a guanyar altura i apareixen les primeres lloses de pedra. Aquí ja estem caminant per l'empedrat. Els marges amb grans carreus, els desaigües i els guarda-rodes són alguns dels elements que encara podem veure més de 2000 anys després d'haver-se construït. La Via, després d'algunes ziga-zagues, torna a creuar la carretera (735 m). Passem per can Sargantana i seguim en franca ascensió per la banda de llevant del Serrat de Torrentmitjà fins que per fi assolim la Collada de Capsacosta (982 m), punt més alt de l'excursió, amb molt bones vistes del Puigsacalm, el Bassegoda, i bona part del Pirineu oriental.



Des de la collada serà tot baixada fins al nostre destí. Davallem i comencem a trobar-nos tot de masos escampats: can Barramba, can Gustinet, can Baral·la, can Catiu, can Cels, l’Hostal de Dalt... Travessem per tercera vegada la carretera del Capsacosta i arribem a Sant Pau Vell (887 m), església parroquial d'estil barroc; adossada al seu costat, hi ha l'antiga rectoria, reconvertida avui en casa de colònies. Seguim la pista i passem pel costat del càmping Els Roures. En arribar a l'alçada de la coneguda masia de cal Mariner de Sant Pau, girem a l'esquerra, tot baixant per l'avinguda del Mariner que ens menerà directament al centre de Sant Pau de Segúries i la plaça de la Generalitat (857 m).

INFORMACIÓ DESTACADA        

Dificultat:  **  (22,310 kms)  (+/- 7 hores)

Desnivells acumulats aproximats:   (+ 1.256 m) (- 814 m).

Organitza: Vocalia de Senders 

 

DESCÀRREGUES

Oix - Sant Pau de Segúries    

Full de ruta de la 5ª etapa, Oix - Sant Pau de Segúries   

Track GPS 5ª etapa, Oix - Sant Pau de Segúries

Àlbum de fotos 5ª etapa, Oix - Sant Pau de Segúries      (Vídeo de l'etapa)

Crònica de la nostra consòcia Olga Colomer

SENDERS. XXI.I.MMXVIII. D'Oix a Sant Pau de Segúries. Encetem els senders del dos mil divuit amb un recorregut de nivell alt: amb MCC  metres de desnivell acumulats (a veure si ho dic bé...Tot just començo a entendre el vocabulari específic de muntanya) i XXII quilòmetres CCCX metres de recorregut. Un xim-xim ens dona la benvinguda, ai, oix! Però de seguida les boires s'escampen i ens acompanya un temps immillorable, tenint en compte que som al mes de gener. Aquells hiverns freds del segle passat, de quan era petita, ja no s'estilen. S'han de dur diverses capes per les parades tècniques, però. Travessem uns camins bonics d'allò més, de la Vall del Bac a la Vall de Bianya tot trepitjant un Pas de Traginers (traginer: persona que tenia per ofici traginar mercaderies mitjançant una haveria o bèstia de càrrega, per qui no conegui el mot). I des d'allà ens disposem a erosionar, metafòricament parlant, les pedres de la Via Romana de Capsacosta. Quants esclaus es deuen haver mort, temps ha, en aquest indret, mentre posaven rocs i pedres d'una mida i d'un pes considerables? Una pila, segur! I avui, un munt d'anys després, nosaltres hi caminem amb passes fermes, acompanyats d'uns bastons metàl.lics plegables que ens ajuden a avançar. Dinem tard per no fer la pujada forta després de l'àpat. La tarda ens cau a sobre i els de dalt ens premien amb unes fotos celestials dignes de concurs: boires que es mouen com pinzells alats dibuixen taronges i vermells endimoniats. Recompte final: no hem perdut cap centurió. Bona caminada! Gràcies senderistes!

Olga Colomer i Falguera

    PROPERA ETAPA